Benvolgut escolar, estudiant, professor, científic; benvolgut tècnic. La pàgina web en la qual us trobeu ara és un recull de dades de precipitació d’estacions meteorològiques dels Pirineus de l’Arièja (França) al vessant atlàntic i d’estacions meteorològiques andorranes corresponents a la conca del Valira. Les fonts d’aquestes dades són Météo-France, www.pirineuandorra.net (a Valors meteorològics andorrans) i materials d’elaboració pròpia de Joan Estrada Mateu.

Les dades es divideixen en dos blocs: a) sèries amb valors anuals de la precipitació dels Pirineus de l’Arièja, concretament de les estacions meteorològiques d’Aulus-les-Bains, l’Hospitalet-près-l’Andorre, Orlu i Saint-Girons, aquesta última estació com a representativa de sector de peu de muntanya; b) taules climatològiques –estadístiques- de la precipitació anual i mensual d’aquestes mateixes estacions i de les estacions andorranes d’Escaldes-central hidroelèctrica, Engolasters i Ransol. Aquestes taules inclouen els paràmetres següents: mitjana de precipitació; desviació típica; coeficient de variació (quocient, expressat en percentatge, entre la desviació típica i la mitjana); 9è decil (o valor de la precipitació, sigui anual, sigui mensual, únicament superat pel 10 % dels valors més alts de la sèrie); 3r quartil (o valor de la precipitació únicament superat pel 25 % dels valors més alts de la sèrie); 3r quintil (o valor únicament superat pel 40 % dels valors més alts de la sèrie); mediana (o valor central de la sèrie estadística i que, per tant, té per damunt seu i per sota seu un nombre idèntic de dades); 2n quintil (o valor únicament no superat pel 40 % dels valors més baixos de la sèrie); 1r quartil (o valor únicament no superat pel 25 % dels valors més baixos de la sèrie); 1r decil (o valor únicament no superat pel 10 % dels valors més baixos de la sèrie) i els màxims i mínims absoluts anuals i mensuals de precipitació de cadascuna de les sèries de les estacions esmentades.

 1. Alguns apunts breus sobre la distribució geogràfica de les precipitacions entre Andorra i l’Arièja

L’exposició de valors de precipitació de punts de sectors pirinencs de l’Arièja i la seva comparació amb els valors pluviomètrics andorrans permeten de constatar les dissimetries existents pel que fa a la pluviositat entre el vessant atlàntic pirinenc i les valls andorranes del Valira.

Mentre que els sectors pirinencs de la regió de l’Arièja es beneficien d’una exposició generalment bona o molt bona als fluxos humits i a les pertorbacions provinents del quart quadrant (nord-oest) i del nord, que queda reflectida en unes quantitats de precipitació copioses, la conca del Valira, emplaçada en el tram central-oriental del vessant sud dels Pirineus, constitueix una certa ombra pluviomètrica, força protegida de les pertorbacions atlàntiques per la carena axial pirinenca al nord i per les serres transversals del Pirineu a l’oest.

Als Pirineus de l’Arièja, són normalment les contrades de la meitat occidental les que reben precipitacions més destacades. L’estació d’Aulus-les-Bains, situada tan sols a 733 m d’altitud, a la conca del riu Salat, tributari directe de la Garona, i més concretament a la vall del Garbet, orientada de nord-oest a sud-est en el sentit dels vents i que canalitza, per tant, d’una manera òptima els fluxos humits i inestables atlàntics del quart quadrant, s’erigeix, amb 1.621 mm de precipitació mitjana anual (trentenni 1976-2005), en un dels màxims pluviomètrics de l’Arièja. I és molt probable que en nivells encara més elevats d’aquesta mateixa vall del Garbet el total pluviomètric d’Aulus sigui netament superat.

Encara que a les valls pirinenques orientals de l’Arièja la precipitació és sensiblement inferior a la dels sectors occidentals, les quantitats pluviomètriques dels aiguavessos orientats cap al nord-oest hi continuen sent importants. Per exemple l’estació d’Orlu, la qual, a tan sols 908 m d’altitud, registra una mitjana anual de precipitació de 1.213 mm (trentenni 1976-2005).

L’estació de l’Hospitalet-près-l’Andorre, emplaçada a 1.425 m d’altitud en el tram mitjà-alt de la vall del riu Arièja, a tocar amb Andorra, rep no solament la influència de l’Atlàntic i del nord, sinó que, cal dir-ho, es beneficia també molt probablement, per la seva posició oriental, dels fluxos humits mediterranis, els quals hi poden representar una aportació pluviomètrica notable. En certa manera, a l’Hospitalet hi coincideixen la massa d’aire polar marítima atlàntica i la mediterrània.

Nota important: demanem que qualsevol dada que sigui extreta d’aquest apartat de www.pirineuandorra.net (Valors de precipitació dels Pirineus de l’Arièja corresponents al vessant atlàntic i d’Andorra) vagi acompanyada de la citació del mateix apartat i de la mateixa web on es troba (www.pirineuandorra.net).