Conclusions

Som conscients que el mapa de la precipitació mitjana anual d’Andorra resta encara per completar amb més detall; aquesta és la seva complexitat. Per fer-ho, cal disposar de dades de precipitació en llocs del país on, ara per ara, manquen observacions i registres o bé no hi ha sèries de dades prou llargues, i on, per tant, no es té un coneixement precís de quant plou i neva per terme mitjà. Nosaltres, en el present treball, ens hem acontentat de donar una primera aproximació a la distribució dels valors mitjans de la precipitació. Tot i el caràcter general de l’estudi, les dades de precipitació considerades permeten concloure, o almenys suggerir, una sèrie de fets prou rellevants:

Increment de la precipitació pel factor altitudinal, almenys fins a un cert nivell o cota; major influència de les pertorbacions atlàntiques del quart quadrant en els sectors septentrionals d’Andorra; valors modestos de precipitació, dins el conjunt pirenaic, a la ribera del Gran Valira, relativament protegida tant dels vents atlàntics com dels mediterranis; en relació amb això, existència d’una certa ombra pluviomètrica a la vall central d’Andorra; per últim, probable influència més o menys acusada de les pertorbacions que provenen de la Mediterrània en alguns relleus de la porció est i sud-est del Principat.

Pensem que fóra atraient elaborar mapes de precipitació per a d’altres valls i àrees del Pirineu fora d’Andorra, que puguin ser comparats amb els valors presentats per nosaltres en aquest estudi. Si aquesta tasca es porta a terme, farem un pas endavant per anar desvetllant, a poc a poc, la realitat climàtica, complexa i variada d’un àmbit geogràfic summament suggestiu.