Metodologia

Per elaborar el nostre estudi, hem pogut disposar de les dades corresponents a catorze punts. La taula 1 és una llista d’aquests punts amb l’altitud a què es troben i la seva mitjana anual de precipitació. La quantitat de punts disponibles i la seva repartició espacial permeten cobrir, d’acord amb l’escala d’anàlisi emprada, els objectius que ens havíem plantejat al començament. Potser hi trobem a faltar una cobertura en alguns sectors, com les valls de Pal i Arinsal, a la part oest del país, o les terres de la porció sud-oriental. En aquests indrets, el traçat de les isohietes –línies que uneixen punts amb una precipitació idèntica- es fa més difícil i ens obliga a extrapolar, dificultats tanmateix que no són obstacle per pensar que el mapa obtingut és força significatiu i representatiu de la distribució dels valors mitjans.

Taula 1. Punts considerats de recollida de la precipitació, altitud a què es troben i precipitació mitjana anual de cada punt.

Punt de recollida
Altitud (metres)
Precipitació (mm)
Pas de la Casa (capçalera de l'Arièja)
2.170
1.625
Juclar-estany (Canillo)
2.330
1.306
Juclar (Canillo)
2.265
1.284
Coma del Forat (Ordino)
2.185
1.283
Rialp-pleta (Ordino)
2.180
1.112
Soldeu (Canillo)
1.825
1.086
Ransol (Canillo)
1.640
1.068
Anyós (la Massana)
1.300
974
Ordino (vila)
1.300
945
Central hidroelèctrica (Encamp)
1.140
886
Engolasters (Escaldes)
1.640
880
Ansalonga (Ordino)
1.310
854
Sant Julià de Lòria
940
775
Roc de sant Pere (Andorra la Vella)
1.105
709

Per a les estacions meteorològiques de Ransol, Engolasters i la central hidroelèctrica, s’ha pogut disposar de sèries de dades superiors als quaranta anys (FHASA i FORCES ELÈCTRIQUES D’ANDORRA). Per tant, en aquests casos, la significació climàtica dels valors mitjans obtinguts queda fora de dubte. Per a d’altres estacions com Soldeu i Sant Julià de Lòria, només disposàvem de sèries de dades molt curtes (LLOBET, vegi’s bibliografia). Això ens ha obligat a realitzar estimacions a partir de rectes de regressió, prenent com a referència les dades de l’observatori de la central hidroelèctrica. D’aquesta manera hem pogut obtenir mitjanes més representatives. En el cas de l’estació d’Anyós, solament disposàvem de la mitjana de vuit anys d’observacions (LLOBET). Ja que no coneixíem si aquesta mitjana era representativa des del punt de vista climàtic, l’hem comparat amb la mitjana d’una altra estació molt propera, Ordino, que ens subministrava sèries de dades de catorze-quinze anys, extretes de la mateixa font bibliogràfica (LLOBET), i com que hem vist que presentava valors semblants, hem considerat a la fi que era mínimament significativa i assumible.


Les mitjanes de precipitació de Juclar, Coma del Forat, Rialp i el Pas de la Casa provenen de sèries de dades de vint-i-dos, vint-i-un, dotze i deu anys respectivament, subministrades per uns pluviòmetres totalitzadors que van estar en servei durant algun temps en aquests llocs, elevats, del territori andorrà i pirinenc. La mitjana d’Ansalonga correspon a trenta anys d’observacions. Per últim, en el cas de l’estació meteorològica automàtica del Roc de sant Pere hem pogut disposar de valors de precipitació del període bàsic 1986-2000.