Nota preliminar: l’estimació, en aquest estudi, de l’òptim pluviomètric altitudinal andorrà, un òptim que l’autor situa entre els 2.000 i 2.100 metres d’altitud, no s’ha fet seguint uns procediments prou vàlids i precisos. La mitjana anual de precipitació d’Arcalís, punt situat a 2.030 m d’altitud i que marcaria suposadament el nivell altitudinal de precipitació màxima a les valls del Valira, ha estat obtinguda projectant les diferències de tan sols tres mesos (gener, febrer i març) entre la precipitació de la mateixa Arcalís i de Ransol (1.640 m d’altitud). De fet, només es disposava, per a Arcalís, de tres mesos amb precipitació completa. Per tant, esdevenia molt forçat poder-hi estimar la precipitació anual. 

· Localització i característiques bàsiques del territori andorrà

El Principat d'Andorra es troba emplaçat, majoritàriament, en el vessant sud dels Pirineus, més concretament en el seu tram central-oriental. És un país amb forts desnivells, tenint en compte que la diferència d'altitud entre el punt més alt i el punt més baix del país, que s'apropa als 2.110 metres, es produeix en un territori de tan sols 468 quilòmetres quadrats de superfície.

El principal sistema hidrogràfic que drena el territori andorrà és el format per les valls del Valira del Nord, el Valira d'Orient i el Valira. Aquesta darrera artèria fluvial, el Valira, que resulta de la confluència dels Valires del Nord i d'Orient, segueix una direcció nord-sud per acabar penetrant en territori espanyol i desembocar en el riu Segre a l'alçada de la Seu d'Urgell. Només un sector andorrà, el sector del marge esquerre de la capçalera d'un riu Arièja tributari de la Garona, queda fora de la conca mediterrània. 

· Noves dades sobre el possible òptim pluviomètric andorrà

Qui redacta aquest text s’ha dedicat, darrerament, a intentar esbrinar si al Pirineu andorrà existeix un òptim altitudinal de precipitació. La recerca ha conduït l’autor a la conclusió que el màxim andorrà de precipitació corresponent a les valls del Valira l’ostenta, amb les dades avui disponibles, Arcalís, a 2.030 metres d’altitud en l’angle nord-occidental d’Andorra.

Les dades de partida per poder arribar a aquesta conclusió han estat els valors de precipitació de les estacions nivometeorològiques de la mateixa Arcalís, de Grau Roig (2.150 metres) i de Soldeu (2.260 metres), així com les dades, també de pluviositat, de punts com Escaldes-central hidroelèctrica (1.140 metres) i Ransol (1.640 metres). Les estacions nivometeorològiques d’Arcalís, Grau Roig i Soldeu són gestionades per les estacions d’esports d’hivern corresponents i funcionen durant la temporada hivernal mentre romanen oberts aquests dominis esquiables.

Les quantitats anuals de precipitació, seguint l’eix principal de la conca del Valira, s’incrementen sensiblement d’Escaldes-central (884 mil·límetres) a Ransol (1.056 mm). Per als mesos en els quals hi ha simultaneïtat de dades entre Ransol i Arcalís, els valors pluviomètrics resulten lleugerament superiors en aquest segon punt.

Projectant per a Arcalís, fins a completar l’any, la diferència mitjana de la precipitació entre Arcalís i Ransol per a aquests mesos en què hom disposa de valors simultanis amb Ransol, obtenim un valor pluviomètric anual a Arcalís de 1.110 mm. D’altra banda, per a estacions més elevades com Grau Roig i Soldeu els valors de precipitació obtinguts són inferiors a Arcalís i Ransol.

Tot això ens porta a creure, almenys pel que fa als corredors principals sud-nord de la conca del Valira en sentit ascendent, que al Principat d’Andorra existeix un nivell altitudinal de precipitació màxima molt per dessota dels cims més elevats del país (2.800-2.942 metres), un nivell que, presumiblement, es localitza al voltant dels 2.000-2.100 metres d’altitud (el nivell on s’emplaça precisament Arcalís). La mitjana anual de precipitació a aquestes cotes òptimes de pluviositat resulta, probablement, de poc més de 1.100 mm, no més alta.

Aquesta nova dada obligaria a revisar algunes de les afirmacions o conjectures que hom ha fet fins ara a l’entorn de la pluviositat en les cotes més altes del territori andorrà. Amb relació, per exemple, a l’estudi d’Estrada intitulat “Les precipitacions a Andorra. Comentari de la distribució estimada dels valors mitjans anuals de la precipitació”, i que pot ser consultat a la mateixa web www.pirineuandorra.net, caldria rebaixar les altituds a les quals l’autor suposa que es localitzen els òptims pluviomètrics andorrans.

En tot cas, i a fi de corroborar la seva validesa, resultaria convenient poder contrastar, en estudis futurs, l’òptim altitudinal de pluviositat indicat per al Principat d’Andorra en aquest text amb d’altres dades de pluviometria altitudinal del Pirineu occidental i del Pirineu oriental catalans.

El que sí sembla evident és que el nivell màxim de precipitació es troba, a Andorra, a considerable altitud, una circumstància que cal atribuir al relatiu allunyament del territori andorrà respecte dels mars veïns. En altres muntanyes de la península Ibèrica més properes al litoral, l’òptim pluviomètric s’assoleix a unes altituds molt més baixes. A la Serralada Prelitoral Catalana se situa només entre els 800 i 1.200 metres (MARTÍN VIDE, 1981), i, en el cas de la Dorsal de la Galícia occidental, concretament en els relleus de la província de Pontevedra propers a les “Ries”, a 700-800 metres tan sols (PÉREZ ALBERTI, 1999). El contingut higromètric elevat de l’aire atlàntic és el factor clau que explica el ràpid alliberament del vapor d’aigua a les muntanyes litorals gallegues.

Bibliografia

· FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra). Valors de precipitació de Ransol i Escaldes-central hidroelèctrica.

· MARTÍN VIDE, J. (1981). “Caracteres pluviométricos de las cimas de los sectores central y septentrional de la cordillera Prelitoral catalana”. Dins: VII Coloquio de Geografía, I, pp. 75-82, AGE.

· PÉREZ ALBERTI, A. (coordinador) (1999). Atlas Climático de Galicia. Santiago de Compostela, Xunta de Galicia: Consellería de Medio Ambiente.

· www.meteo.ad (en línia). Secció de “Climatologia”: Dades de precipitació de les estacions nivometeorològiques d’Arcalís, Grau Roig i Soldeu. Consulta: 26 de maig de 2007.