Una de les formacions forestals que més fascinació desperta entre la gent de l’Europa mediterrània, acostumada a conviure amb uns paisatges de tonalitats ocres molt allunyats de la verdor refrescant dels boscos situats més al nord, és l’avetosa. Quan el viatger provinent del sud d’Europa visita els Alps o les terres centrals del vell continent, o fins i tot quan visita unes muntanyes, que li són molt properes però que tenen un aire boreal, com els Pirineus, pot delectar-se amb la magnificència i la bellesa de les avetoses, amb el port admirable, tant en alçada com en robustesa, de l’avet i el verd clar lluent que exhibeix el fullatge d’aquesta conífera.

L’ombra compacta projectada pel brancam dels avets a l’interior de la forest i la quietud solemne que hi regna transporten el visitant encuriosit a un ambient de llegenda germànica o a un conte de menairons. Als Pirineus i els Alps, la remor llunyana del riu i de les torrenteres, el murmuri de la font, la percussió dels picots damunt la fusta o el cant del cucut semblen ser les úniques veus, gairebé còmplices amb el bosc, que hom percep des del racó més profund de l’avetosa. En els avetars del Pirineu, de tant en tant es deixa veure, sota la penombra dels arbres, el personatge del mussol, que ens observa amb un esguard intrigat, propi d’un animaló que se sent petit davant dels humans. 

Si el viatger visita l’avetar en època hivernal, podrà apreciar, segurament, les branques de les coníferes ornades amb capells de neu. A la primavera, en iniciar-se la fosa de l’element blanc, l’avetosa esdevé un regalim constant d’aigua que degoteja de les branques i de les fulles o que descendeix pels troncs. Ja en període estival, l’avetar, que s’omple d’activitat biològica per la munió de plantes i animalons que l’ocupen, verdeja amb una tonalitat viva i esclatant sota la llum del sol.

El sotabosc de l’avetosa, gairebé sempre humit per l’abundància d’aigua i l’ombra regnant, llueix una catifa de molsa fresca. En moltes àrees, l’alternança de la massa d’avets amb altres arbres de tipus caducifoli que manifesten, en època estival, un aspecte clorofíl·lic i molt vital, produeix una veritable simfonia de colors en el bosc mixt.

Si el viatger passeja per l’interior de l’avetosa, impregnarà els seus sentits d’energia i d'estímuls molt agradables: podrà respirar-hi l’aroma vivificant dels sòls humífers, profunds, frescals; sentir-hi el perfum que li arriba de la gran quantitat de plantes o tonificar-se amb el bàlsam dels avets feréstecs.