Sabíeu que el clima mediterrani s’anomena tècnicament clima subtropical de façana occidental d’un continent? Sabíeu que el clima temperat oceànic també rep el nom de clima marítim de les costes occidentals?

En efecte, el clima mediterrani és, tècnicament, un clima subtropical de façana occidental (MARTÍN VIDE i OLCINA, 2001). Correspon, de fet, a les façanes occidentals dels continents situades entre els 30 i 45º de latitud nord i sud. En aquesta zona, hi ha una alternança estacional de les masses d’aire tropicals i polars. A l’hivern, dominen les masses d’aire polar marítim, que produeixen tempestes ciclòniques i abundant pluja. A l’estiu, en canvi, la zona queda sota el domini de les masses d’aire tropical marítim, que estabilitzen el temps i ocasionen una forta sequera. Quines àrees del món reuneixen concretament aquestes característiques? A l’hemisferi nord, bona part de la península Ibèrica, la conca mediterrània i la regió central i meridional de Califòrnia. A l’hemisferi sud, la regió central de Xile, el sector de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i el sud-oest i part del sud d’Austràlia. Tanmateix, cal precisar que la franja costanera oriental de la península Ibèrica, encara que comparteix els trets climàtics essencials de les altres àrees situades a la mateixa latitud, no presenta, en realitat, un clima mediterrani típic, ja que l’estació més plujosa apareix desplaçada a la tardor, i d’altra banda, l’hivern hi resulta relativament poc plujós.

El clima temperat oceànic rep el nom, també, de clima marítim de les costes occidentals (STRAHLER, 1986). Afecta les zones a sobrevent dels continents situades entre els 40 i 60º de latitud nord i sud, a una latitud immediatament superior a la dels climes subtropicals de façana occidental. És la zona on més sovintegen les pertorbacions ciclòniques de component oest lligades al front polar. Aquestes pertorbacions, que poden presentar-se en qualsevol estació, donen lloc a abundant nuvolositat i pluges significatives i ben distribuïdes al llarg de l’any, encara que hi ha un màxim de pluviositat més o menys clar a l’hivern.

El clima marítim de les costes occidentals el trobem, pel que fa a l’hemisferi nord, a tota la façana oest d’Europa des de Galícia i l’octau nord de la península Ibèrica (franja cantàbrica) fins a Noruega, la costa pacífica del Canadà i d’Alaska i els estats nord-americans d’Oregon i Washington. A l’hemisferi austral, el localitzem a la regió meridional de Xile, Victòria (sud-est d’Austràlia), l’illa de Tasmània i Nova Zelanda.

Bibliografia

MARTÍN VIDE, J. y OLCINA, J. (2001). Climas y tiempos de España. Madrid, Alianza Editorial; colección “El libro universitario”.

STRAHLER, A. (1986). Geografía Física. “Clima, suelos y vegetación” (parte III). Barcelona, Ediciones Omega.