L’efecte föhn és un fenomen característic dels indrets on hi ha muntanyes. Produeix un vent càlid i dessecant que bufa en sentit descendent pel vessant de sotavent d’una serralada, de manera que guanya temperatura i evapora la humitat. Tot i que pot desencadenar-se també amb arribades d’aire fred, el föhn més característic requereix que les masses d’aire siguin, en el seu origen, càlides o relativament càlides.

Suposem que una massa d’aire càlida i humida ateny la base del vessant de sobrevent d’una muntanya, amb una temperatura de 20ºC. Imaginem també que la base d’aquesta muntanya se situa a 200 metres d’altitud. En topar amb el relleu, la massa d’aire començarà a ascendir vessant amunt. Mentre no hi hagi condensació, un fenomen que, per exemple, imaginem que es produirà a 1.000 metres d’altitud, la massa d’aire es refredarà segons el gradient adiabàtic de l’aire sec, és a dir, a raó d’1ºC per cada 100 metres d’ascens. Quan la massa d’aire arribi als 1.000 metres, tindrà una temperatura de 12ºC. A partir d’aquí, com hem dit, es produeix la condensació i la massa d’aire esdevé saturada en vapor d’aigua. La condensació allibera calor latent i determina que es produeixi un alentiment en el descens de la temperatura de la massa d’aire amb l’altitud. Aquest aire es refredarà, ara, segons el gradient adiabàtic de l’aire saturat, això és, a raó de 0,5ºC per cada 100 metres d’ascens. Quan arribi als 2.800 metres, que podem suposar el cim de la muntanya, l’aire tindrà una temperatura de 3ºC.

Remuntat el nivell culminant, l’aire començarà a descendir pel vessant de sotavent i a incrementar la temperatura. Al principi, podem suposar que encara queda nuvolositat i l’aire s’escalfa segons el gradient adiabàtic de l’aire saturat. Suposem que això succeeix fins a 200 metres per dessota del nivell culminant de la muntanya. A 2.600 metres, la massa d’aire tindrà, per tant, una temperatura de 4ºC. Però a partir d’aquesta cota, l’aire ja no estarà saturat en vapor d’aigua perquè s’hauran anat evaporant els núvols, i aleshores, a mesura que continuï descendint per sotavent, incrementarà la seva temperatura segons el gradient adiabàtic de l’aire sec, és a dir, a raó d’1ºC per cada 100 metres de descens. Quan arribi a la base de la muntanya a 200 metres d’altitud, però ara del vessant de sotavent, haurà adquirit una temperatura de 28ºC i la humitat relativa serà molt baixa. S’haurà produït un efecte föhn. A més, com succeeix moltes vegades, l’escalfament i la sequedat de l’aire aniran acompanyats, probablement, d’un vent ratxós i impetuós.